És l'ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, la majoria marins i generalment bentònics. Van proveïts d'una closca calcària, que pot ser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats.
Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades.
La mida dels foraminífers va de pocs micròmetres a més de 10 cm.
Segons el nombre de cambres que la formen es poden diferenciar:
- Foraminífers uniloculars: amb una sola cambra que creix de manera continuada.
- Foraminífers pluriloculars: amb diverses cambres que es van originant al llarg del creixemen.
Les cambres se situen en línia, una darrere l'altra, a partir d'una cambra inicial anomenada prolòculus. Segons l'eix al llarg del qual es van disposant les cambres successives hi ha closques:
- Rectilínies: en les quals les cambres es disposen una darrere l'altra en línia, al llarg d'un eix rectilini.
- Enrotllades en un pla: originat formes planispirals.
- Helicoïdals: com les anteriors però amb les cambres disposades seguint un eix helicoïdal originant formes anomenades troncospirals. En aquest cas la disposició de les cambres deixa al costat ventral un espai més o menys obert, l'umbilic.
Apareixen al període Atdabanià, que pertany al Cambrià inferior, entre fa 530 i 524 milions d'anys. Els primers foraminífers apareixen en aquest període.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada