AUSTRALOPITHECUS AFARENSIS

És un homínid del gènere Australopithecus que visqué a part d'Àfrica fa de 3,9 a 3 milions d'anys.

Característiques físiques: Ullals i queixals reduïts, volum cerebral bastant menut, de 380 a 430cm³ i prognatisme accentuat de la cara (projecció cap endavant de la mandíbula). Tenien un elevat grau de dimorfisme sexual, el mascle era més gran que la femella, cosa que pot ser un indici de la presència d'un mascle dominant en una família amb diverses femelles progenitores.

Van viure en el Cenozoic que prové de l'etapa Miocè és la primera època del Neogen.

ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR

Fiords: vall sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.

Ria: part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda pel mar.

 

Penya-segat: accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

escarpament que es troba a les costes, però també poden ser considerats com a tals els de les muntanyes, com els cingles, així com les falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions se li denomina faralló. Acaben en forma de pendent en la seua base. També poden presentar cascades i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren al final d'una cresta.

Plataformes d'abrasió: Superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un penya-segat. 

 

Terrassa d'acumulació: és una plataforma d'abrasió on en dipositen els fragments més grans que poden ser arrossegats pel mar.

Platges: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins els blocs, passant per les platges de palets ( El materials poden ser d'origen orgànic o inorgànic.
Es formen per l'acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, però són estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials.

Albuferes: és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts.La seva formació sol estar causada per colmatació d'una antiga badia pels aports de sediments marins o fluvials. On les marees no son molt fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la vorera. A causa del lent fluix e intercanvi d'aigües amb la mar, les seves temperatures són molt més càlides. Al ser un ecotò són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant.

Fletxes: barres, emergides o submergides, unides al continent.
Tómbol: barres, emergides o submergides, en forma de petites penínsules.

Illes barreres: barres, emergides o submergides, que estan aïllades. 

Arcs litorals:

DINOSAURES

Animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a finals del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinció del Cretaci-Terciari. Actualment hi ha deu mil espècies vivents de dinosaures, denominades amb el nom comú d'ocells.

Els dinosaures foren els vertebrats terrestres dominants del Mesozoic, especialment el Juràssic i el Cretaci.

Els dinosaures divergiren dels seus avantpassats arcosaures fa aproximadament 230 milions d'anys, vers el Triàsic mitjà-superior, aproximadament vint milions d'anys després que l'extinció permiana hagués exterminat al voltant del 95% de totes les formes de vida de la Terra.

La majoria d'aquests animals s'extingiren durant el Triàsic, en un dels dos esdeveniments següents:

• el primer, aproximadament al límit entre els estatges faunals Carnià i Norià (fa 215 milions d'anys), s'extingiren els dicinodonts i una varietat d'arcosauromorfs basals, incloent-hi els prolacertiformes i els rincosaures;
• el segon esdeveniment fou l'extinció massiva del Triàsic-Juràssic (fa uns 200 milions d'anys), que significà la fi de la majoria d'altres grups d'arcosaures primitius, com ara els etosaures, ornitosúquids, fitosaures i rauisucs.

 

FORAMINÍFERS

És l'ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, la majoria marins i generalment bentònics.

Van proveïts d'una closca calcària, que pot ser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats. 

Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades. 

Els foraminífers eren molt nombrosos a l'era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses (fang de globigerines).

La mida dels foraminífers va de pocs micròmetres a més de 10 cm.

Segons el nombre de cambres que la formen es poden diferenciar:

• Foraminífers uniloculars: amb una sola cambra que creix de manera continuada.
• Foraminífers pluriloculars: amb diverses cambres que es van originant al llarg del creixemen.

Les cambres se situen en línia, una darrere l'altra, a partir d'una cambra inicial anomenada prolòculus. Segons l'eix al llarg del qual es van disposant les cambres successives hi ha closques:

• Rectilínies: en les quals les cambres es disposen una darrere l'altra en línia, al llarg d'un eix rectilini.
• Enrotllades en un pla: originat formes planispirals.
• Helicoïdals: com les anteriors però amb les cambres disposades seguint un eix helicoïdal originant formes anomenades troncospirals. En aquest cas la disposició de les cambres deixa al costat ventral un espai més o menys obert, l'umbilic.

 ORIGEN:
Apareixen al període Atdabanià, que pertany al Cambrià inferior, entre fa 530 i 524 milions d'anys. Els primers foraminífers apareixen en aquest període.

DOMINI CLIMÀTIC GLACIAL D'EROSIÓ

• Llacs de sobreexcavació: es veuen en retirar-se el gel. Si desapareix el gel d’un circ, hi quedaa una depresió que en omplir-se d’aigua forma un llac.

 

• Valls en U: és típica del modelatge glacial. Té fons pla, forma de U i es produeix pel desplaçament de la llengua de la glacera, i només es visible cuan es retira el gel.

                                                                                                              

                                                                                             

• Paviments estriats: les morenes erosiones el llit i el lateral de les glaceres.

 

• Roques moltonades: són turons suaus formats per l'allisament que ha exercit la glacera en els sortints del terreny.

DOMINI CLIMÀTIC DE SEDIMENTACIÓ

Cordons morènics: Materials i sediments barrejats amb neu que són empesos per la llengua d'una glacera.

drumlins: es una forma de relleu d'origen glacial, un peqtit montícle de glaceres llises, format per baix del glaç en moviment. Té un extrem més afilat que  l'altre, es deu a la manera en el que el glaciar va pasar per ell. Són  turons baixos, en forma de cullera invertida, allargada en la dirección del movimet del gel, amb la pendent més suau. Estan formats per l'acumulación de sediments glaciares (morènes).

 

eskers: acumulacions de neu que es formen damunt de terra per acumulació de nevades, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament.

Aquesta acumulació contínua fa qes produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat i rep el nom de glacera.