COVA DE LA FONT MAJOR
L'entrada a la cova es troba al sector nord de la vila de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a uns 50 metres del naixement del riu Francolí i de l'anomenada Font Major, d'on li ve el nom.
Les aigües de les pluges que han caigut als vessants de les muntanyes de Prades, s'han precipitat cap al pla de la Conca de Barberà formant un conjunt de barrancs amb precipitacions d'uns 37 km2. Bona part d'aquestes aigües conflueixen en un extens alzinar de sòls sorrencs situat a uns 5 km. de l'Espluga. Degut a la gran capacitat de filtració d'aquests terrenys, les aigües que hi circulen arriben a escolar-se per complet cap a l'interior de la terra. Sota aquests terrenys es troben grans llenques de conglomerats carbonatats terciaris . Aquestes roques, que soterrades es perllonguen fins a la font Major de l'Espluga, on surten a l'exterior, són dissoltes per l'acció de l'aigua carbònica, que eixampla les esquerdes i forma buits i conductes intercomunicats que en els darrers trams formen la Cova de la Font Major.
La cova travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga. Els primers 400 m. de recorregut són en sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que,provenen d'amples galeries, s'endinsa per un conjunt de diàclasis o esquerdes fins a sortir a l'exterior per la Font Major. Després de 465 m. de riu subterrani es troba el primer sifó, a la Sala del Pou de la Biela, galeria d'uns 8 m. d'alçada. A partir del sifó, les exploracions fetes han donat a la cova una llargada de 3.590 m. de galaries. En conseqüència, per la seva longitud, esdevé una de les coves més llargues del món formades en conglomerats. LES FONTS DEL LLOBREGAT
Es tracta d'un carst originat sobre calcàries El modelat exocàrstic (exterior) és visible en els embuts de les dolines de la Tossa d'Alp, la morfologia del Pla d'Anyella, en els rasclers i les sorgències. No es coneixen formes endocàrstiques (interior) importants.
La zona subterrània inundada (entre 5 i 10 hm3) presenta un volum de trànsit d'uns 10 hm3 que originen a la capçalera un cabal d'entre 0,05 m3/s i 4 m3/s.
El singular paisatge càrstic està relacionat amb la presència de materials solubles de composició calcària i dolomítica. També és possible trobar un sistema càrstic en conglomerats, en gresos i guixos. Tots ells amb matriu o ciment de composició calcària.El singular paisatge càrstic està relacionat amb la presència de materials solubles de composició calcària i dolomítica. També és possible trobar un sistema càrstic en conglomerats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada