DELTA DEL NIL

Quan la desembocadura d'un riu té moltes illes, diem que el riu desemboca en forma de delta.

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani. Aquesta zona és pantanosa i sempre ha estat una zona rica en fauna i vegetació. Està situat al nord d'Egipte i té forma de la lletra grega Delta (Δ). D'aquest fet prové el nom donat pels antics grecs. 

És un dels deltes més grans del món. Aproximadament, el delta fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 quilòmetres de costa. És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada. En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

S'estima que el delta augmentava de superfície una mitjana d'un quilòmetre quadrat anualment, uns quatre metres de longitud, a causa de l'aportament de llims.

 

HENNING FILIP HJULSTRÖM

(octubre 6, 1902 a març 26, 1982) va ser un geògraf suec. Professor de geografia a la Universitatd'Uppsala el 1944, i el 1949, quan el subjecte de la geografia es va dividir, es va convertir en professor de Geografia Física.

 
Va realitzar un estudi de transport de sediments i l'erosió del sòl en l'àrea de drenatge del riu Fyris, basat en una mostra d'aigua al dia que ell va prendre al seu pas en el camí cap al departament, i va analitzar el contingut de sediments en suspensió. Els seus estudiants van seguir en el mateix sentit, la realització d'estudis quantitatius de transport massiu (Anders Rapp), transport fluvial (Åke Sundborg), la deposició del delta (Valter Axelsson), i els processos costaners (John O Norrman). Això es va convertir en "l'Escola d'Uppsala de Geografia Física ".

Hjulström és més conegut per crear la corba Hjulström, que descriu els llindars d'erosió i deposició de partícules en l'aigua corrent.

Escolta

Llegeix fonèticament

PERFILS LONGITUDINALS

RIU CARDENER

 

RIU LLOBREGAT I TER

FENÒMENS CÀRSTICS

COVA DE LA FONT MAJOR

L'entrada a la cova es troba al sector nord de la vila de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a uns 50 metres del naixement del riu Francolí i de l'anomenada Font Major, d'on li ve el nom. 

Les aigües de les pluges que han caigut als vessants de les muntanyes de Prades, s'han precipitat cap al pla de la Conca de Barberà formant un conjunt de barrancs amb precipitacions d'uns 37 km2. Bona part d'aquestes aigües conflueixen en un extens alzinar de sòls sorrencs situat a uns 5 km. de l'Espluga. Degut a la gran capacitat de filtració d'aquests terrenys, les aigües que hi circulen arriben a escolar-se per complet cap a l'interior de la terra. Sota aquests terrenys es troben grans llenques de conglomerats carbonatats terciaris . Aquestes roques, que soterrades es perllonguen fins a la font Major de l'Espluga, on surten a l'exterior, són dissoltes per l'acció de l'aigua carbònica, que eixampla les esquerdes i forma buits i conductes intercomunicats que en els darrers trams formen la Cova de la Font Major. 

La cova travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga. Els primers 400 m. de recorregut són en sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que,provenen d'amples galeries, s'endinsa per un conjunt de diàclasis o esquerdes fins a sortir a l'exterior per la Font Major. Després de 465 m. de riu subterrani es troba el primer sifó, a la Sala del Pou de la Biela, galeria d'uns 8 m. d'alçada. A partir del sifó, les exploracions fetes han donat a la cova una llargada de 3.590 m. de galaries. En conseqüència, per la seva longitud, esdevé una de les coves més llargues del món formades en conglomerats. 

 LES FONTS DEL LLOBREGAT

Es tracta d'un carst originat sobre calcàries que s'estén en una conca de 20-25 km², des del Puigllançada fins a la Pleta Roja, encara que és difícil de precisar.

El modelat exocàrstic (exterior) és visible en els embuts de les dolines de la Tossa d'Alp, la morfologia del Pla d'Anyella, en els rasclers i les sorgències. No es coneixen formes endocàrstiques (interior) importants.

La zona subterrània inundada (entre 5 i 10 hm³) presenta un volum de trànsit d'uns 10 hm³ que originen a la capçalera un cabal d'entre 0,05 m³/s i 4 m³/s.

El singular paisatge càrstic està relacionat amb la presència de materials solubles de composició calcària i dolomítica. També és possible trobar un sistema càrstic en conglomerats, en gresos i guixos. Tots ells amb matriu o ciment de composició calcària.El singular paisatge càrstic està relacionat amb la presència de materials solubles de composició calcària i dolomítica. També és possible trobar un sistema càrstic en conglomerats.