Anomenem orògens a les grans serralades de muntanyes i orogènesi al procés que les orogina.
Els processos previs a l'orogènesi té lloc un llarg procés d'inactivitat, en el qual els agents dominants són l'erosió i la sedimentació.
En els marges inactius entre una placa continental i oceànica s'acumulen sediments. El pes de l'acumulació fa que s'enfonsi per un procés anomenat subsidència.
En els marges inactius entre una placa continental i oceànica s'acumulen sediments. El pes de l'acumulació fa que s'enfonsi per un procés anomenat subsidència.
L'orogènesi comença quan el marge que separa l'escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu. Les causes van lligades en els corrents convectius que hi ha al mantell, que fan que una placa comenci a moure's respecte a l'altre.
Aquest procés també es pot donar entre dues palques oceàniques. En quest cas, es generarà una important activitat magmàtica que formarà un conjunt d'illes volcàniques.
Els orògens es formen a les vores on convergeixen dues plaques, que produeix un escorçament de l'escorça per la compressió que s'igenera, provocant un engruiximent de l'esorça continental que forma estructures tectòniques.
Hi han dos tipus:
- Orògen andí: Quan una placa col·lideix amb una de continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.
L'intens fregament que es produeix entre les dues plaques genera un plegament intens de la zona marginal de la placa continental.
Es formen nombroses masses de magma a l'interior de l'orègen.
Al voltant de la zona central de l'orògen s'hi poden trobar franges formades per zones de metamorfisme, plegaments i fractures.
- Orògen alpí: Després d'un llarg període de subducció d'una palca oceànica sota una de continental, el volum de l'oceà es redueix i el continent que hi ha al altre extrem s'aproxima. Més tard es produeix una col·lisió entre els dos continents fent que l'oceà desapareixi.
Cap de les dues plaques pateix subducció completa. Ambdues es deformen a causa de la perssió, mentre que el magamatisme és escás.
Els materials que hi havia a l'antiga conca sedimentària quden plegats i apilats, i formen plecs tombats i mantells de corriemnt que tenen una marcada vergència cap a la primera zona continental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada