DEFORMACIONS FRÀGILS: falles i diàclesis

Segons si es produeix un desplaçament dels blocs fracturats es distingeixen dos tipus de deformacions:

• Diàclasis: són les que nosaltres anomenem esquerdes. Són un tipus de fractura sense despalaçament dels blocs. Apareixen en materials fràgils sotmesos a fortes tensions.
• Falles: produïdes per esforços de tensió, comprensió o cisalla sobre els materials fràgils i que provoquen una fractura amb desplaçament. Les falles estan a profunditat per això molts cops augmentar la pressió i la temperatura es compacten plàsticament.

Elements:

- PLA DE FALLA: superfície de fractura ones desplacen els blocs.

                           - mirall de falla: pla llis i polit per fricció.

                           - estries de falla: presenta solcs.

- BLOCS DE FALLA: dos blocs rocosos desplaçats entre si pel pla de falla.

- LÍNIA DE FALLA: intersecció entre el pla de falla.

- SALT DE FALLA: desplaçament entre blocs de falla.

 

 

Es classifiquen segons el moviment:

- Falla normal o directa: és quan el pla de falla s'inclina en direcció al bloc enfonsat.

- Falla inversa: el pla de falla s'inclina en direcció al bloc aixecat.

Quan el pla és poc inclinat i el salt de falla es mesura en quilòmetres s'anomena  encavalcaments.

- Falla de direcció: el desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel  a la línia de falla. Els dos blocs es troben en el mateix nivell. S'originen per esforços de cisalla.

Les falles es troben aïllades però a vegades formen sistemes de falles, que poden ser:

- Fossa tectònica o graben: sèrie de blocs enfonsats progressivament formant una fossa o vall.

- Massís tectònic o horst: sèrie de blocs elevats progressivament cap al centre.