Segons si es produeix un desplaçament dels blocs fracturats es distingeixen dos tipus de deformacions:
- Diàclasis: són les que nosaltres anomenem esquerdes. Són un tipus de fractura sense despalaçament dels blocs. Apareixen en materials fràgils sotmesos a fortes tensions.
- Falles: produïdes per esforços de tensió, comprensió o cisalla sobre els materials fràgils i que provoquen una fractura amb desplaçament. Les falles estan a profunditat per això molts cops augmentar la pressió i la temperatura es compacten plàsticament.
Elements:
- PLA DE FALLA: superfície de fractura ones desplacen els blocs.
- mirall de falla: pla llis i polit per fricció.
- estries de falla: presenta solcs.
- BLOCS DE FALLA: dos blocs rocosos desplaçats entre si pel pla de falla.
- LÍNIA DE FALLA: intersecció entre el pla de falla.
- SALT DE FALLA: desplaçament entre blocs de falla.
Es classifiquen segons el moviment:
- Falla normal o directa: és quan el pla de falla s'inclina en direcció al bloc enfonsat.
- Falla inversa: el pla de falla s'inclina en direcció al bloc aixecat.
Quan el pla és poc inclinat i el salt de falla es mesura en quilòmetres s'anomena encavalcaments.
- Falla de direcció: el desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel a la línia de falla. Els dos blocs es troben en el mateix nivell. S'originen per esforços de cisalla.
Les falles es troben aïllades però a vegades formen sistemes de falles, que poden ser:
- Fossa tectònica o graben: sèrie de blocs enfonsats progressivament formant una fossa o vall.
- Massís tectònic o horst: sèrie de blocs elevats progressivament cap al centre.