dimarts, 30 de novembre del 2010

DEFORMACIONS FRÀGILS: falles i diàclesis

Segons si es produeix un desplaçament dels blocs fracturats es distingeixen dos tipus de deformacions:
  • Diàclasis: són les que nosaltres anomenem esquerdes. Són un tipus de fractura sense despalaçament dels blocs. Apareixen en materials fràgils sotmesos a fortes tensions.
  • Falles: produïdes per esforços de tensió, comprensió o cisalla sobre els materials fràgils i que provoquen una fractura amb desplaçament. Les falles estan a profunditat per això molts cops augmentar la pressió i la temperatura es compacten plàsticament.
Elements:
- PLA DE FALLA: superfície de fractura ones desplacen els blocs.
                           - mirall de falla: pla llis i polit per fricció.
                           - estries de falla: presenta solcs.
- BLOCS DE FALLA: dos blocs rocosos desplaçats entre si pel pla de falla.
- LÍNIA DE FALLA: intersecció entre el pla de falla.
- SALT DE FALLA: desplaçament entre blocs de falla.


 
Es classifiquen segons el moviment:
- Falla normal o directa: és quan el pla de falla s'inclina en direcció al bloc enfonsat.

- Falla inversa: el pla de falla s'inclina en direcció al bloc aixecat.
Quan el pla és poc inclinat i el salt de falla es mesura en quilòmetres s'anomena  encavalcaments.


- Falla de direcció: el desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel  a la línia de falla. Els dos blocs es troben en el mateix nivell. S'originen per esforços de cisalla.

Les falles es troben aïllades però a vegades formen sistemes de falles, que poden ser:
- Fossa tectònica o graben: sèrie de blocs enfonsats progressivament formant una fossa o vall.
- Massís tectònic o horst: sèrie de blocs elevats progressivament cap al centre.


    divendres, 26 de novembre del 2010

    DEFORMACIONS PLÀSTIQUES: els plecs

    Els plecs són estructures formades com a conseqüència de forces de compressió lateral o cisalla.
    Parts geomètriques:
    - Xarnera: zona de màxima curvatura.
    - Flanc: parts laterals.
    - Pla axial: superfície que uneix les xarneres.
    - Eix del plec: intersecció entre el pla axial i la xarnera.
    - Vergència: angle format pel pla axial respecte un pla vertical.
    - Nucli: part interna.














    • Diverses formes de classificació els plecs:
    - Segons la posició dels materials: formen ondulacions.
    1. ANTICLINAL: els material antics es troben al nucli.
    2. SINCLINAL: els materials moderns es troben al nucli.

    - Segons el gruix: dels estrats del plegament.
    1. PLEC PARAL·LEL: conserven el seu gruix.
    2. PLEC SIMILAR: no mantenen el seu gruix.
    3.  PLEC-FALLA: es produeix quan els esforços superen el límit de plasticitat i es trenquen. Si el plegament és intens es forma un encavalcament. 


    dimarts, 23 de novembre del 2010

    INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

    En la pàgina web de l'institut de cartografia hi trobem 5 pestanyes:

     INICI:
    - Consulta i descàrrega de mapes.
    - Notícies relacionades.
    - Agenda de les activitats.
    - Un cercador.
    - Conatacte, enllaços, continguts web, preguntes freqüents i per poder-se registrar.

    CARTOGRAFIA:
    - Productes: consulta i descàrrega.
    - Toponímia: nomenclàtor, localitzador...
    - Mapes de progrés: estat d'avanç de la cartografia i dates de vol i edició.
    - Serveis de mapes en línia: geoservei.
    - Documentació: consulta i descàrrega de les especificacions tècniques.
    - Catàleg de cartografia.

    GEODÈSIA:
    - Xarxa d'estacions GPS.
    - Documentació.
    - Informació de senyals geodèsics.
    - Eines i fitxers.

    CARTOTECA:
    - Consulta i descàrrega de mapes i instruments.
    - Consulta catàleg.
    - Biblioteca digital.
    - Fonts documentals.
    - Publicacions.

    ICC:
    - Presentació.
    - Publicacions.
    - Notícies.
    - Agenda.
    - Perfil del contractament.
    - Borsa.
    - Contacte.
    - Videos.

    dimarts, 16 de novembre del 2010

    Jaciment de ferro a Australia

    El Brockman és una mina situada a la regió de Pilbara, a 60 quilòmetres al nord-oest de Tom Price . El jaciment té 15 Km de llarg fins a 3 Km. És la mina més gran de l'emisferi sud de cel obert.
     

    Jaciement de diamants, Mirnia (Sibèria)

    Ès una ciutat situada a la Sibèria central, on les seves terres són rics en minerals i pedres precioses. Allà existeix una mina de diamants a cel obert, té 525 metres de profunditat i 1,2 km de dìàmetre. Està prohibit volar per sobra d'aquest forat, ja que té una gran força de succió en el seu interior. La mina es troba en una zona on hi ha hagut activitat volcànica o erosions i on els elements naturals com rius i glaseres on van originar aquests minerals.
    Actualment la mina no produeix i és famosa per la seva grandaria.

    Jaciment de Chuquicamata, Xile

    És una mina de coure a cel obert situada a la regió d'Antofagasta (nord de Xile). Està situada a setze quilòmetres al nord de Calama. Va ser considera una de les mines més grans del món, amb 1,5 milions de tones per any que s'extreien de coure. L'extracció va començar ja fa temps, el 1915. El seu desenvolupament va ser paral·lel al desenvolupament d'una urbanització obrera a la zona, que albergava tots els treballadors. El 2007 la mina va ser tancada juntament amb l'assentament obrer. El coure és un recurs geològic molt important per a la indústria i ha estat molt important al llarg de la història humana. No presenta perill d'exhauriment immediat, es calcula que si es segueix com fins ara podria durar fins el 2150.